METODOLOGIA

La idea inicial del treball va ser canviada per la dificultat en obtenir resultats objectius en l’estudi del cor. Per això vam decidir treballar la circulació en general. Fent recerca bibliogràfica vam trobar una sèrie de paràmetres que resultaven curiosos i que desconeixíem del funcionament de l’aparell circulatori (veure Variables estudiades). La complexitat de l’estudi no era tant els materials a utilitzar o el procediment, sinó entendre què es podria extreure amb els resultats obtinguts. Finalment, vam decidir que estudiar les malalties cardíaques perifèriques com a objectiu final del projecte semblava prou interessant.

Per això vam buscar quins paràmetres necessitàvem per aconseguir aquest objectiu. Vam disenyar un full de camp amb els tres experiments proposats:

Paràmetres cardíacs

A partir de l’expressió d’Schilch (2010) vam determinar el volum corporal del cos (ASC), per a homes i per a dones, a partir de la seva alçada i el seu pes. Posteriorment, gràcies a la bibliografia consultada vam poder saber la despesa cardíaca (DC) mitja d’un home i una dona. Dividint aquest paràmetre entre el primer, es va obtenir l’Índex Cardíac (IC). 

Posteriorment, vam prendre la pressió arterial (màxima i mínima) a un total de 50 persones de diferents edats i dels dos sexes. A partir d’aquests dos valors vam obtenir la pressió arterial mitja del cos (PA). 

Finalment, vam obtenir la pressió cardíaca (PC) multiplicant PA per DC. 

Aquests valors estan tabulats internacionalment i permeten tenir una idea de la salut cardíaca de les persones.

En resum, les idees bàsiques d'aquest primer estudi són les següents:

• La despesa cardíaca (DC) d'una persona sana i jove és de 5 l/min. A les dones, aquest valor és d'entre un 10-20% menor (15% més o menys).

• Factors que depèn la DC:
  
  • Volum corporal del cos (index corporal): una persona normal d'uns 70 Kg té un valor d'1,7 m2. L'expressió matemàtica per determinar aquest valor (Schilch, 2010) és:
  1. Homes: 0,000579479*P^0,38*H^1,24
  2. Dones: 0,000975482*P^0,46*H^1,08
  • Edat: en individus sans no hi ha una gran diferència, per tant, es considerarà igual, donat que hem estudiat individus sense patologies (prèvia consulta personal).
  • Postura: quan una persona s'aixeca, la DC baixa un 20%. L'experiment es farà en possició d'assegut.
  • Metabolisme i exercici: quan aquests augmenten, el valor augmenta aproximadament uns 2 L/min. Per tant, es considerarà una situació de relaxament

• Paràmetres estudiats:
  
  • ASC: superfície del cos humà (m2)
  • DC: despesa cardíaca en L/min
  • IC: índex cardíac en L/min/m2. IC = DC/ASC
  1. IC = 2,6 - 4,2 L/min/m2 - NORMAL
  2. IC< 1,8 L/min/m2 - XOC CARDÍAC
  • Ps: Pressió sistòlica, màxima, en mm Hg
  • Pd: pressió diastòlica, mínima, en mmHg
  • PA: valor de la pressió arterial mitja en Pascals (Pa). PA = Pd + (1/3) · (Ps - Pd)
  • 1 mm Hg = 133,32 Pa
  • PC: potència cardíaca en Watts (W)
  • PC = PA · DC

Les dades obtingudes s'han recollit en la següent taula. En color groc, les dades dels pacients, i en blanc, els paràmetres que surten automàticament ja que tenen les fórmules incloses:

Índex Braç-Turmell (IBT)

Un segon estudi va consistir en prendre, a més, la pressió arterial màxima del turmell en aquestes mateixes persones.

Dividint la pressió màxima del braç entre la màxima del turmell, és a dir, les dues pressions sistòliques, es calcula aquest índex, indicador de la presència o possibilitat de presència de malalties cardíaques perifèriques (MCP), com les varius o problemes articulars. 

Els seus valors estan normalitzats, a specte que ens ha permès valorar la possiblitat d’exitència d’aquestes malalties entre la població estudiada.

La taula, amb les corresponents idees per fer aquest estudi, és la següent:

La circulació sanguínia en d’altres planetes

Finalment, i a mode de curiositat, vam trobar a la bibliografia que la pressió sanguínia que havia d’arribar al cervell és de 750 mmHg. 

Per això, com sabem que part d’aquest valor depèn de la gravetat, hem volgut determinat si en d’altres planetes del sistema solar hi hauria la possibilitat de viure en funció d’aquest valor, suposant que les persones poguessin viure per presència d’oxigen. És a dir, que la gravetat fos l’únic paràmetre limitant. Per això, vam tenir en compte els següents valors i les següents idees:

• Velocitat vena cava (baixada) = 0,40 m/s.

• Velocitat arteria aorta (pujada) = 0,50 m/s

• Gravetat de la terra = 9,82 m/s2

• Flux sanguini cerebral mig = 750 mL/min. La pressió de sang (Pcerv) que ha d'arribar al cervell és d'entre 80 i 100 mmHg (calcularem per a valor de 90 mmHg). si el valor és < 30 mmHg, es produirà la mort.

• Suposem que la distància és en línia recta.

• Com la sang té viscositat (no és un líquid pur) podem dir que la V = 0,71*Vmax

• La despesa cardíaca (DC = F) és el cabal de sang necessari. La fórmula és F = V · s, on V és la velocitat (m/s) i s és la secció (m2)

• La velocitat de pujada o baixada (V) depèn de la gravetat i es calcula: V = 2 · g · h

• La sang és un fluid. La pressió (P) d'un fluid és calcula: P = d · g · h, on d és la seva densitat, g, la gravetat, i h l'altura.

• La densitat mitja de la sang és de 1055 g/L

• En diferents planetes, la sang i les distàncies es poden considerar les mateixes, perquè és la mateixa persona. Només canvia la gravetat, per tant, P1/g1 = P2/g2

• En diferents planetes, la secció (s) per on passa la sang i l'altura que recorre serà la mateixa, ja que és la mateixa persona. Només canviarà la velocitat (V) perquè depèn de la gravetat, per tant, el fluxe de sang (despesa cardíaca) dependrà d'aquesta velocitat: V1/g1 = V2/g2, i: F1/V1 = F2/V2

Totes aquestes ades s'han recollit en una taula i s'han extret els resultats i les conclusions corresponent: